ANERIS, un ambiciós projecte europeu per al monitoratge automàtic de la vida marina
Guillermo Alvarez Lerma
- Ex-president Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques- FECDAS
- Instructor de busseig FECDAS
- Biòleg
https://www.instagram.com/guillermoalvarezlerma/
De la mà den Guillermo farem una passejada pèl reconeixement d’espècies i la ciència ciutadana.
La iniciativa, liderada per l'ICM-CSIC, proposa implementar el nou concepte de “Biologia Marina Operacional” per proporcionar mesures sistemàtiques a llarg termini de la vida oceànica i costanera.
El monitoratge a llarg termini de la vida marina és crucial per conèixer l’estat de salut de l'oceà. A vegades, però, la manca de recursos dificulta l'adquisició contínua de dades. Ara, l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) contribuirà a aquest monitoratge a través d'ANERIS, un ambiciós projecte europeu que pretén desenvolupar la pròxima generació d'eines científiques per a la detecció automàtica de la vida marina.
L’objectiu principal del projecte és implementar el concepte de "Biologia Marina Operacional" (OMB), entès com un sistema d'informació sobre biodiversitat per a la realització de mesures rutinàries sistemàtiques i a llarg termini de la vida oceànica i costanera, i la seva ràpida interpretació i difusió.
Per aconseguir-ho, durant els pròxims quatre anys es dissenyaran i aplicaran, en col·laboració amb el món acadèmic, la indústria, la societat civil i l'administració, diferents tipus de tecnologies enfocades a la detecció de la vida marina, entre les quals es troben la genòmica, la biologia de la imatge o les ciències participatives.
"Necessitem obtenir una imatge global de la vida oceànica i costanera per abordar els propers reptes mediambientals als nostres mars", comenta l'investigador de l'ICM-CSIC i coordinador del projecte Jaume Piera, que afegeix que "amb ANERIS esperem poder cobrir moltes de les llacunes temporals, espacials i taxonòmiques actuals".
Un cop dissenyades, les diferents metodologies seran provades i validades en diferents casos d'estudi en què es provaran les innovacions d'ANERIS, instruments comercials en proves i diferents infraestructures de recerca marina usades a escala mundial.
El paper de la ciència ciutadana
La ciència ciutadana exercirà un paper clau en el projecte. En aquest sentit, MINKA, un dels observatoris ciutadans marins de l'ICM-CSIC, es farà servir com a marc tecnològic per al desenvolupament de noves eines participatives.
"El nostre objectiu és dissenyar la pròxima generació d'eines per a la identificació automàtica d'espècies, i ho farem basant-nos en tecnologies que barregen el coneixement humà amb el d'agents intel·ligents artificials", apunta Iván Rodero, CEO a QuantaLabs, un dels col·laboradors del projecte.
Al final, el projecte vol beneficiar tots els actors implicats en allò que es coneix com el marc de "la quíntuple hèlix de la innovació", que són l'acadèmia -amb noves tecnologies de detecció de la vida per utilitzar en la investigació-; la indústria -amb noves tecnologies i mètodes per explotar-; els governs -amb sistemes d'observació millorats i productes de dades per utilitzar en les directives de gestió mediambiental-; la societat civil -apoderada a través de les tecnologies participatives proposades i les grans xarxes de col·laboració-, i les Infraestructures de recerca marina -integrant una nova generació d'instruments i mètodes de detecció, i formant el seu personal en l'ús d'aquestes noves tecnologies-.
