El proper 21 de desembre a les 10:00h. entrarem a l'aigua amb un pessebre biodegradable al Morro del Vedell... continua llegint per veure la història que viurem aquell dia! Preu: Ampolla i ploms 13€
Un conte per al Club del Mar
Cada any, quan s’acostaven les festes i l’aire feia olor de sal i d’hivern, al Club del Mar passava una cosa molt especial: totes les persones sòcies es reunien per posar el pessebre al mar. No era un pessebre qualsevol… era un pessebre biodegradable, fet perquè, amb el temps, els peixos en poguessin menjar petites molletes com si fossin galetes de Nadal.
Aquell any, el mar semblava encara més emocionat. Les onades murmuraven secrets i els peixos nedaven nerviosos, com si pressentissin que una màgia especial estava a punt d’arribar.
El 21 de desembre, quan el sol lluïa baix però radiant, les botelles H2O esperaven alineades com petits guardians transparents. Tots els socis i sòcies que anaven arribant n’agafaven una: era el seu passaport per compartir un moment únic.
Quan van tocar les 10 en punt, el mar es va quedar estranyament quiet.
Com si ell mateix hagués decidit fer silenci per mirar.
Totes les persones participants van entrar a l’aigua a poc a poc, formant un caminet de bombolles. Al centre, sostingut per mans il·lusionades, hi havia el pessebre: lleuger, amable, ple de detalls fets amb amor i pensat per alimentar els animals del mar.
En arribar al punt acordat, el van deixar suaument fondre’s amb l’aigua, com una abraçada salada. I aleshores va passar.
El pessebre va començar a brillar.
Primer tímidament, després amb una llumeta que dansava com una estrella dins l’aigua. Els peixos s’hi van apropar curiosos, i la llum es va trencar en mil puntets daurats que semblaven dir: gràcies.
El mar, emocionat, va fer una ona dolça que va acariciar tothom.
I així, cada soci i sòcia va sortir de l’aigua amb el cor més calent que la pròpia llum. Havien iniciat una celebració que no només honorava el Nadal, sinó també l’amor i el respecte per l’oceà.
I el mar?
El mar es va quedar guardant el pessebre, brillant per dins, esperant que l’any següent tornessin tots —i potser encara més— a omplir-lo de llum.
