XERRADA COL·LOQUI: MERCÈ VILANOVA, ENTRE LES PIONERES DEL BUSSEIG AL MÓN.

A la setmana de la dona treballadora, volem donar a conèixer al col·lectiu de la dona, l’extraordinària experiència i lliçó de vida d’una pionera a la nostre disciplina esportiva i gran exemple de l’empoderament de la dona en temps difícils

Companya del CRIS Barcelona, Mercedes Vilanova va ser la primera dona a Espanya i la cinquena del món a obtenir la titulació de Submarinista de Primera Classe el 1955, quan tenia 19 anys. Va obtenir el títol de Bussejador de Primera a les proves convocades per la Comandància Militar de Marina de Barcelona

El seu afany de superació el va portar a presentar-se aquell mateix any a les proves convocades per la Comandància Militar de Marina de Barcelona i va obtenir el títol de Bussejador de Primera. En aquell moment, ella ho va veure com a conseqüència natural de la seva situació. “Era el moment. Jo acabava de tornar de fer la volta al món amb una amiga, era jove, havia après a bussejar a cala Montgó des de nena, abans que a nedar. Tenia temps, possibilitats i encara no tenia responsabilitats familiars”, recorda una entrevista per als companys d'Acusub.

Segons descriu, “abans de fer la prova no havíem anat mai a la mar. Vam anar una vegada al Club Nàutic a provar-nos els equips. Després d'una breu explicació, vam pujar al vaixell de la Marina, ens van deixar a mar obert i vam baixar”. Però no recorda aquell examen com a prova senzilla.

“Havíem de baixar 10 metres, posar-nos l'equip, nedar 20 metres en parella, que en el meu cas era Roberto Díaz, fent servir una escafandre compartida”, relata. “Després, es va haver de baixar a 30 metres, treure'ns l'equip i pujar en una fuita lliure. No vaig tenir problema a fer-ho ja que nedava des dels sis anys. No em va representar cap dificultat. A més, a la prova érem tots coneguts, tots companys”, conclou.

Un món d'homes

Ella era l'única dona que es va presentar a les proves. Hi havia 70 homes, 30 aspirants a bussejadors i 40 membres de la Marina. “Eduard Admetlla em va demanar que no m'examinés de Primera i que optés per una titulació inferior, ja hi podria haver homes que no gosessin el Primera i es poguessin sentir ofesos. Li vaig comentar que això ni m'ho plantejava, així que em va contestar que aleshores seria la primera”, recorda.

“Eduard Admetlla em va demanar que no m'examinés de Primera i que optés per una titulació inferior, ja que hi podria haver homes que no gosessin presentar-se al Primera i es poguessin sentir ofesos”.

Quan a Espanya no hi havia ensenyaments reglats ni docents titulats, se'ls demanava als bussejadors amb titulació de Primera que exercissin d'instructors. Tot i superar les proves amb molt bona qualificació, a Mercedes mai no li van demanar. Ella creu que hi havia diverses causes. “L'opció política de les persones tenia molt de pes en aquella època. Jo era d'extrema esquerra, i al CRIS (Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines) hi havia molta gent a favor del Règim”.

Busseig i dona

Tot i que ser dona condicionava clarament moltes actituds, la Mercè té molt bon record de la seva pertinença al CRIS. “Jo me'n sentia una més, una companya”, ressalta.
Però també recorda sentir-se cada cop més fora de lloc en un ambient d'egos i aspiracions.

“Jo molestava perquè era dona, molt més jove i amb moltes facilitats per al busseig. Gaudia del busseig sense cap necessitat més. A més, la meva família no s'oposava a bussejar”.

Aleshores, quina explicació té el fet que hi hagi moltes menys dones que practiquin busseig regularment al llarg de la seva vida, tenint en compte que, com assenyala la bussejadora, fisiològicament “en busseig per a la dona tot són avantatges, començant per la respiració. Consumim molt menys aire i podem estar molt més temps”. En aquest sentit, reconeix que les qüestions personals i socials de les dones són les que en condicionen el desenvolupament en el busseig. La vida en parella, els fills o la conciliació es converteixen en factors decisius per fer-ho.

Mes informació, text extret de https://www.subaquaticamagazine.es/una-mujer-pionera-del-buceo/

L'EMPODERAMEMNT DE LA DONA PERSONALITZAT

Aquest passat dimecres dia 6 de març de 2024, a la seu del Club del Mar de Terrassa, i com a acte de la commemoració del dia de la dona treballadora, vàrem tenir la oportunitat de gaudir de la conferència, xerrada, col·loqui, de la historiadora, Mercedes Vilanova Ribas.

Per situar una mica a la Mercedes Vilanova al lector, hem de parlar del seu immens currículum: llicenciada i doctora en història per la Universitat de Barcelona, el 1968 fou nomenada professora ajudant del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la mateixa universitat, i finalment catedràtica a partir del 1993 fins el 2006, any en que es va jubilar; a part d’aquesta activitat docent, ha estat mestre visitant de la Universitat de Harvard, professora a la Universitat de Boston, investigadora a l’Institut d’Histoire du Temps Present, a Paris, ha participat en diversos fòrums internacionals, i un llarg etcètera de col·laboracions, premis, i reconeixements internacionals, així com la Creu de Sant Jordi.

I finalment, com colofó, tenint en compte que l’acte es desenvolupada al Club del Mar de Terrassa, destacar que va ser la primera dona titular d'una llicència de capbussadora de primera classe a Espanya i cinquena mundial.

La Mercedes Vilanova ens va regalar un parell d’hores d’anècdotes, on va parlar de la seva visió del feminisme, de la sexualitat, de les encara enormes diferències entre homes i dones, i sobre aquesta darrera qüestió quin es el seu posicionament, com a dona lluitadora amb passat i present republicà: ens deia i confessava que fins un cert moment creia que es podia pactar amb els homes, però ara, actualment, només veia una solució i una única sortida: que les dones prenguin el poder, perquè els homes, de forma voluntària o pactada, no el deixaran anar mai.

La Mercedes Vilanova ens va parlar de moltes de les seves inquietuds i dels estudis als quals ha dedicat la seva vida, com ara els relatius a les persones analfabetes, a l’anàlisi electoral i a la creació de fons orals, molts d’ells publicats a importants revistes internacionals. I finalment, ens va delectar amb diferents anècdotes sobre el fet d’haver estat la primera dona capbussadora de l’estat espanyol, i de les primeres a nivell internacional, de les seves immersions amb l’Eduard Admetlla ... tanmateix ens va parlar que la dona, per la seva morfologia, s’adapta millor al medi aquàtic, i, per extensió a un esport com el submarinisme, tenint en compte que la dona, consumeix molt menys aire que un home, i que a més te l’avantatge que no fa submarinisme per explicar que ha baixat més fons que ningú, la combativitat la deixa pels mascles, a ella, de forma literal, aquesta combativitat “l’importa un pito”.

Finalment un petit refrigeri va servir de colofó a un acte realment fascinant, amb una persona , encantadora, republicana, feminista, però per damunt de tot, lliura pensadora.